Back Ruimtependeltuig-program Afrikaans Programa Space Shuttle AN برنامج مكوك الفضاء Arabic Space Shuttle program BS Rumfærge-programmet Danish Space Shuttle program English Programa del transbordador espacial Spanish Space Shuttle'i programm Estonian برنامه شاتلهای فضایی Persian Programme de la navette spatiale américaine French
  | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
|---|---|
| Organització |  NASA |
| Propòsit | vol espacial orbital i vol espacial tripulat |
| Estat | Finalitzat |
| Història del programa | |
| Durada | 1972 — 2011 |
| Primer vol tripulat | 12 abril 1981 |
| Últim vol | 21 juliol 2011 (STS-135) |
| Missions | |
| Reeixits | 133 |
| Fracassos | 2 |
| Lloc(s) de llançament | complex de llançament 39 |
| Informació dels vehicles | |
| Vehicle(s) tripulat(s) | |
| Vehicle(s) de llançament | |
El transbordador espacial o llançadora espacial (en anglès Space Shuttle) de la NASA, anomenat oficialment Space Transportation System (STS), traduït "Sistema de Transport Espacial", va ser l'únic vehicle espacial utilitzat per al transport d'astronautes pels Estats Units, del 1981 al 2011. En particular, la característica destacable és que era parcialment reutilitzable.[1] El transbordador espacial és llançat verticalment, normalment portant de quatre a set astronautes (encara que se n'han portat fins a vuit) i fins a 22.700 kg de càrrega útil a òrbita terrestre baixa (LEO).[2]
Quan la seva missió va ser completada, es podia sortir d'òrbita independentment, en utilitzar el seu sistema de maniobra (que es va orientar de manera adequada i va encendre els seus motors principals, frenant, per tant) i podia reingressar a l'atmosfera de la Terra. Durant el descens i l'aterratge, la nau va actuar com un vehicle de reentrada i un planador, utilitzant el seu sistema OMS i de les superfícies de vol per realitzar els ajustaments.
La llançadora és l'única nau espacial tripulada amb ales que ha assolit l'òrbita i l'aterratge, i l'únic vehicle espacial reutilitzable que ha fet múltiples vols en òrbita. Les seves missions implicaven transportar grans càrregues a òrbites diferents (incloent-hi segments per ser afegits a l'Estació Espacial Internacional, «EEI»), proporcionant així la rotació de tripulació per a l'Estació Espacial Internacional i realitzant missions de servei. L'orbitador també es va recuperar satèl·lits i altres càrregues útils (per exemple, de l'EEI) des d'òrbita i els tornava a la Terra, encara que el seu ús en aquesta funció era rar. Cada vehicle ha estat dissenyat amb una vida útil projectada de 100 llançaments, o 10 anys de funcionament.[3]
El programa va iniciar-se formalment el 1972, encara que el concepte s'havia explorat des de la darreria dels anys 1960, i va ser l'únic focus de les operacions tripulades de la NASA després de la final dels vols d'Apollo i Skylab a mitjans de la dècada del 1970.[4] El transbordador va ser concebut originalment i es va presentar al públic el 1972 com un «camió espacial»[5] que, entre altres coses, s'utilitzaria per construir una estació espacial dels Estats Units en òrbita terrestre baixa a principis de 1990, i després seria reemplaçat per un vehicle nou. Quan el concepte de l'estació espacial dels EUA es va convertir en l'Estació Espacial Internacional, que va patir retards i canvis de disseny abans que pogués ser completat, la vida útil del transbordador espacial va ser prorrogada en diverses ocasions fins al 2011, quan finalment va ser retirat - servint com a mínim 15 anys més del que va ser originalment dissenyat per fer. L'any 2004, segons la visió del president George W. Bush per l'exploració espacial,[6] l'ús de la llançadora espacial s'havia de centrar gairebé exclusivament a completar el muntatge de l'EEI, que estava molt endarrerit en aquest punt.[7]
El primer orbitador experimental va ser lliurat per als vols de prova el 1976,[8] i el primer llançament va tenir lloc el 12 d'abril de 1981, amb el Columbia i el STS-1, el primer vol orbital d'un transbordador.[9] El programa del transbordador espacial va acabar amb la seva última missió, STS-135, volat pel Atlantis, el juliol de 2011, retirant-se definitivament l'última llançadora de la flota.[10][11] El programa del transbordador espacial va acabar formalment el 31 d'agost de 2011.[12]
La jubilació de la llançadora - «el vehicle més complex mai construït»[13] - va posar fi a l'època en la qual les diverses activitats espacials dels Estats Units van ser realitzades per una única nau, o fins i tot una sola organització. Les funcions realitzades pel servei de transport des de fa 30 anys es faran no per un, sinó per molts vehicles espacials diferents que volen actualment o estan en desenvolupament avançat.[14] Missions secretes militars estan essent traslladades per la mini-llançadora no tripulada «altament reeixida» de les Força Aèria dels EUA, l'X-37B.[15] A final de 2012 el subministrament de càrrega a l'Estació Espacial Internacional va ser traslladat per vehicles comercials de propietat privada: SpaceX va provar amb èxit la càpsula reutilitzable Dragon,[16] i el vehicle d'«Orbital Sciences» En 17 de novembre de 2020 la SpaceX Crew-1, que s'havia enlairat el dia anterior, es va acoblar a la ISS,[17] sent el primer llançament d'aquest tipus realitzat per una empresa privada i marcant el retorn de la capacitat dels Estats Units d'enviar astronautes a l'espai després de la retirada del programa transbordador espacial en 2011.[12]
- ↑ «Programa del transbordador espacial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Space Shuttle Launch of Large Payloads and In-Space Stages» (pdf) (en anglès). Bellcomm, Inc., 25-09-1969. [Consulta: 23 juny 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Space Shuttle» (en anglès). Stafford Air and Space Museum. Arxivat de l'original el 2012-06-08. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ «Space Shuttle Program» (en anglès). [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ Robert J. Hansen. «An open letter to the American public» (en anglès). Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ «Fa 40 anys de “Houston, tenim un problema”». dbalears.cat, 18-04-2010. Arxivat de l'original el 2019-03-02. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ «La Nasa presenta les naus que substituiran els transbordadors espacials a partir del 2014». 324.cat, 01-09-2006. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ «L'Enterprise s'exposa en un museu de Nova York». elperiodico.cat, 06-06-2012. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ Evans, Ben. Space Shuttle Columbia: Her Missions and Crews (en anglès). Springer, 2005, p.457. ISBN Springer.
- ↑ «La NASA posa fi a l'era dels transbordadors». ara.cat, 08-07-2011. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ «L'Atlantis s'acomiada de les estrelles i tanca una era de l'exploració espacial». ara.cat, 21-07-2011. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ 12,0 12,1 «Space shuttle program officially ends Aug. 31» (en anglès). cbsnews.com, 19-08-2011. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ Tracy V. Wilson. «Why are space shuttle launches delayed so frequently?» (en anglès). howstuffworks.com. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ «Boeing to launch its 'space taxi' from Space Shuttle's old hangar» (en anglès). dailymail.co.uk, 31-10-2011. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ Leonard David. «Air Force's secret X-37B a 'spectacular success'» (en anglès). msnbc.com, 09-05-2012. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ Daniel Closa. «El vol del “Dragon”». ara.cat, 31-05-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-04. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ Davenport, Christian. «SpaceX’s ‘Resilience’ capsule docks with the International Space Station» (en anglès). Washington Post, 17-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search